Coaching i venedors de fum

Dos cops, dos cops he sentit aquesta setmana, en algun context o altre, que els coachs són uns venedors de fum. No ho entenc, bé sí que ho entenc, però no m’agrada.

Venedors de fum? Em sona a una estafa, a vendre una mena de figura esplèndida i atractiva que, a la que et giris desapareixerà difosa en l’aire.

Fa mal pensar que algú que no entén el que fas jutgi la teva tragectòria acadèmica i professional amb el que entenc que és un sinònim de “enganya-bobos”

Això em porta a fer-me dues preguntes; perquè ho diuen això? i, què puc fer per a fer entendre que això no és així?

He fet l’exercici de buscar: “Coaching vendedores de humo” al Google (en català no hi he trobat res) però la veritat és que hi he trobat certes pistes que m’han ajudat a entendre perquè hi ha persones que emet aquest tipus de judicis.

La primera de les reflexions que em fa entendre que algú pugui dir això és que no és una professió reglada. Això que vol dir? doncs que malgrat hi hagi associacions, o fins i tot col·legis professionals que homologuin títols i emetin certificats, no és una formació reconeguda pel Ministeri d’Educació. Per entendre-ho fàcilment, jo tituladono puc exercir com a arquitecte sense graduar-me en un centre d’ensenyança acreditat pel Ministeri (després entraríem en la necessitat, o no, de col·legiar-se com a tal. En parlarem un altre dia). En canvi, podem trobar un munt de gent que assegura ser coach. No discutirem si o som o no pel simple fet de dir-ho. És clar que en la formació reglada hi ha una universitat que et diu que no ets arquitecte fins que no superes X crèdits de les assignatures corresponents. Però en la no reglada, qualsevol pot dir que té un títol, ja sigui d’un curs de quaranta hores o de dos anys, depenent d’una escola de negocis provada o d’una universitat.

En aquest sentit, podem disculpar aquells qui emeten aquests judicis fumejants resultat d’haver-se creuat amb algun procés desafortunat en el que alguna persona que havia vist una sortida professional emergent i atractiva s’ha llançat a la piscina sense saber nadar.

20081016-humo2L’atractiu d’aquesta metodologia fa que cada vegada hi hagi més persones fent cursos de coaching, gent que no sap si està buscant una professió, un creixement personal, un complement a la seva formació professional… Això no és dolent de per si, però la segona cosa que em trobo al buscar “Coaching” al Google és que la gran majoria d’entrades són de cursos de formació, i ben poques de professionals que donin sentit i resposta a allò per a que s’han format. Em dona la impressió que això alimenta un cercle viciós que converteix els “titulats” de coaching en formadors, “venedors de fum” que es dediquen a repetir dinàmiques, frases motivadores i plans d’acció prefabricats pel simple fet de no ser capaços d’exercir el que realment és el Coaching.

Molta gent, els que no entenen de que va tot això i o bé jutgen, o realment són qui venen fum, prediquen que un coach és algú que et guia, et dona consell, t’entrena i et diu el que has de fer per millorar. Gent que defensa que tot està en les paraules encertades i en un bon diàleg.

Res més lluny de la realitat, aquests són els venedors de fum pels qui entenem el Coaching com un procés d’acompanyament i millora continua. Que té diàleg, sí, però que no val per res si no està acompanyat de canvi i d’acció. L’objecte principal del procés/sessió és el coachee (o client) i com en tot, és imprescindible que aquest tingui voluntat de canvi i de millora, si és un procés imposat o algú que realment no sap a què va, es trobarà amb un professional que, per ajudar-lo li fa parlar de coses en les que no li interessa entrar o que li proposa coses que no està disposat a fer. Entenc que aquesta gent després vagi anunciant que s’ha trobat amb un “venedor de fum”. Però  des del meu entendre aquest sí que és un fumador que no li agrada que li tirin el fum a la cara.

Els qui no saben de què va, i ni es molestesn en entendre-ho, no, aquest sí que no. Els qui han entrat amb mal peu i no han tingut una bona experiència encara els puc mirar d’entendre i justificar l’infortuni de les seves paraules. Però amb els altes, no, no puc.

Recent Posts

Leave a Comment

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Start typing and press Enter to search

ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies per a què tinguis la millor experiencia d'usuari. Si continúa navegant estas donant el seu consentiment per per l'acceptació de les nombrades Cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació. CERRAR