El Coaching i la seva relació amb la psicologia

Tot i que hi haurà un corrent que dirà que el Coaching es comença a gestar fa milers d’anys amb l’Escola Socràtica, no és fins els anys 70 que neix el Coaching tal i com el coneixem, amb la publicació de “The inner game” de Timothy Gallwey. Centrat en el món de l’esport, aquest s’adona que el principal enemic dels esportistes és la seva pròpia ment, i desenvolupa la seva obra per evitar els seus bloqueigs i millorar el seu rendiment.

Sir John Whitemore, en va ser i és, un dels principals precursors. No només fent-ne escola, sinó també traslladant el mètode al món de la empresa i ajudant a construir el que coneixem avui en dia com a Coaching.

Avui em centraré en la relació que hi ha entre el Coaching i la Psicologia, ja que encara a aquestes alçades hi ha ben poca gent que tingui clars els límits entre una i altra i que resolgui els conflictes i les diferències que tenen.divan-relajacion

  • La Psicologia és la ciència que estudia l’estructura i les funcions de la ment humana. Les lleis que la regeixen, els seus processos de desenvolupament, en les seves dimensions intel·lectual, afectiva, conativa, conductual, neurofisiològica i bioquímica. Tan en la seva manifestació interna com en l’expressió psicosocial i sociocultural.

Coaching és una metodologia interdisciplinar que pot ser utilitzada en camps molt diversos, i de totes les definicions possibles que podem trobar-ne avui en dia, la meva és aquesta:

  • És una metodologia d’acompanyament de les persones en processos de canvi o de millora en qualsevol àmbit de la seva vida. Aquesta, es recolza en el mètode socràtic, doncs el coach no és més que un facilitador, que a partir de preguntes aconsegueix obrir perspectives i reflexions al coachee* per a que arribi ell sol a les seves pròpies solucions i conclusions. El coach genera reflexió i una major presa de consciència sobre el present per a passar a l’acció, però no li dóna consell ni jutja, per a què, si no hi ha més expert en la teva vida que tu mateix?

La Psicologia, és doncs una ciència aplicada, mentre que el Coaching és una disciplina tècnica, una metodologia estratègica

Mite principal entre la Psicologia i el Coaching

“La psicologia es cuida de lo negatiu, les patologies. I el coaching de lo positiu.”

  • No té sentit diferenciar-les per si els subjectes a qui es dirigeixen tenen trastorns o estan “sans”. Cal tenir clar que el Coaching, per dirigir-se a subjectes “presumptament sans” es diferencia de la psicopatologia, però això no l’exclou de l’acció de la Psicologia. En concret, de la Psicologia aplicada al desenvolupament humà (sigui en el camp que sigui). La psicopatologia o psicologia clínica és una més de les àrees de la psicologia general, juntament amb la psicologia empresarial, esportiva o educativa.
  • S’ha volgut remarcar la identitat del Coaching com a una contraposició de la Psicologia (entenent-la únicament a través del concepte popular de la psicologia clínica).

“ És un greu error pensar que la Psicologia tracta amb persones amb trastorns per a què aconsegueixin ser normals. Com ho és entendre el Coaching com la disciplina que fa que subjectes normals siguin extraordinaris”  C. Hernández

Avantatges comercials de presentar coaching o psicologia

El Coaching és una metodologia eminentment pràctica, i pot intervenir en marcs que la Psicologia podria resultar més lenta i feixuga. Però en la comparació, mai direm que el Coaching és una disciplina pràctica i la Psicologia una de teòrica. La Psicologia presenta una gran diversitat de camps d’aplicació que han estat el bressol del Coaching, com ara la psicologia de les organitzacions, les teràpies de creixement personal (tan humanistes com cognitiu-conductuals, racinal-emotives i la psicodinàmica breu).

Per tant,saltar-a-otras-culturas

el Coaching, no és psicopatologia ni psicologia clínica perquè no tracta amb trastorns reconeguts i explícitament diagnosticats, PERÒ SÍ QUE ÉS PSICOLOGIA, ja que tracta amb pensaments, emocions i comportaments de persones que, normals o no, volen millorar. El Coaching es limita a l’aprenentatge, a la millora dels individus, connecta a les persones amb altres possibilitats de fer, ampliant les seves perspectives i opcions, orienta a la reflexió i el sentit crític amb un mateix.

El Coaching és Psicologia perquè el seu objecte simple i concret d’aplicació és el psiquisme humà en els seus nivells cognitiu, afectiu i conductual, perquè promou aprenentatges i el desenvolupament de noves habilitats.

Després d’aquesta primera gran conclusió hi ha una gran pregunta que em ve a la ment:

Un coach ha de ser psicòleg? La majoria de coachs que som psicòlegs respon que sí, i més tenint en compte la màxima que el Coaching és Psicologia. Ara, no és, i la veritat, no crec que tingui perquè ser així; hi ha molts bons coachs sense formació superior en Psicologia que són uns grans professionals i que poden ajudar igual o més que un psicòleg.

La meva recomanació si estàs buscant un professional del sector sempre serà; que tingui molt clar que allò que fa és Psicologia, que tingui una molt bona formació en Coaching (si pot ser acreditada millor, ja que hi ha molts “cursets” de formació en Coaching que són insuficients) i malgrat no sigui imprescindible, sempre que et posis en mans d’un psicòleg, molt millor.

Recent Posts

Leave a Comment

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Start typing and press Enter to search

ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies per a què tinguis la millor experiencia d'usuari. Si continúa navegant estas donant el seu consentiment per per l'acceptació de les nombrades Cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació. CERRAR